Una de les meravelles del ball de fusió és que no es limita a un únic gènere musical. A diferència d’altres estils més estructurats, la fusió es nodreix d’una àmplia gamma de músiques: des del blues al trip-hop, des del jazz electrònic fins a l’indie o el soul més eteri. Això obre un ventall gairebé infinit de possibilitats per a la improvisació i l’expressió personal.

Tot i aquesta llibertat, és cert que hi ha determinades músiques que els ballarins agraeixen especialment per a ballar. En general, aquelles peces amb una rítmica clara i constant, amb patrons musicals definits, ajuden a construir una connexió més fluida entre la música, el cos i la parella. Aquests temes permeten una major comoditat per improvisar i aprofundir en la qualitat del moviment, sense preocupar-se massa pels canvis sobtats de tempo o estructura.

Això no vol dir, però, que les cançons amb canvis de ritme, pauses o transicions marcades no siguin útils o interessants. Alguns ballarins gaudeixen especialment d’aquests reptes, i els fan servir com a moments per experimentar amb la pausa, la tensió i la sorpresa. La fusió, al cap i a la fi, és també un espai per jugar i descobrir nous camins.

Un altre factor important és la textura sonora. Algunes persones se senten atretes per músiques amb una base rítmica forta i profunda, amb baixos marcats que conviden a aterrar, a enfonsar-se en el moviment, a treballar des de la pelvis, els peus i el centre del cos. Altres ballarins, en canvi, prefereixen textures més agudes o etèries: sintetitzadors brillants, percussions lleugeres, veus que floten. Aquestes músiques suggereixen moviments sinuosos, ràpids, elevats, que exploren l’espai superior del cos i juguen amb l’aire i la lleugeresa.

Aquesta diversitat d’estímuls musicals fa que cada ball sigui diferent. Hi ha qui troba dansa en un silenci amb tensió, i qui explota amb un crescendo electrònic. La música es converteix en un terreny d’exploració, on cada parella pot trobar un llenguatge propi.

Per això, a les jams de fusió, hi conviuen músiques molt variades. I la bellesa rau precisament en això: que cadascú pot triar com relacionar-se amb la música, com escoltar-la i com deixar-se portar. La fusió no imposa, convida.