Cercant els límits de la definició
Me complace amarte,
disfruto acariciarte y ponerte a dormir.
Es escalofriante
tenerte de frente, hacerte sonreír.
És dissabte i la pista és plena de gom a gom, curiosament l’enllaç d’entradium va ballar des del minut ú: “Entrades exhaurides”; i no havien passat ni cinc minuts. Ni de tros regalaven tantes caixes de xocolatines ni bombons com al Coco-ua-ua ni hi havia after party a quatre parades de metro -per alguns tant i per altres tant poc!-, però com si tothom s’hagués posat d’acord, a les 17.14h de la matinada entradium va petar. La difusió fou acuradament revisada per na Clara que es dedicà a excloure’n tot possible barbarisme i accent capgirat, així com a donar-li un toc kumbaià, ara que per fi a les jams de fusió es punxava música en català, com en qualsevol altra llengua. Així que avui a porta la cua feia la volta a la cantonada, per aprofitar el temps els assistents havien començat l’escalfament a mode de cercle de diàleg inicial amb un massatge col·lectiu amb silence disco inclòs, amb auriculars distribuïts per organització gràcies a la recol·lecta duta a terme als avions d’anada i tornada als festivals de fusió de la darrera temporada. En Maurici i na Petri repartien entrepans casolans per fer passar el fred i la gana, a mode de pares cuidadors de la comunitat, semblava haver-se salvat la situació pel paladar i l’augment de dosis d’oxcitocina que es creava a la misteriosa trobada dels dimarts, tot amant-se, on hi ocorrien darrerament coses tan boniques com inexplicables amb poc menys d’un extens paràgraf de llargada.
Daría cualquier cosa
por tan primorosa, por estar siempre aquí.
Y entre todas esas cosas
déjame quererte, entrégate a mí.
La pau regnava per totes les ànimes boniques si no fos per la noia d’abric de pell lila i brilli-brilli a les ungles de la mà esquerra, que estava a punt de trucar una ambulància perquè si li havia repartit un entrepà per a omnívors i ella és vegana de naixement, malgrat al néixer no ho sabia, no havia descobert que el seu sistema familiar l’impedeix una altra opció alimentària, fet que va il·luminarse-li a la sessió de tàntric-dance del darrer Som-hii!Art de la temporada.
No te fallaré
Contigo yo quiero envejecer
De bon grat a dins, la música de la selectora musical més antiga de la comunitat començava a sonar, si no fos per ella ara tothom ballaria el rotlle de la patata i ningú sabria connectar ni menjant croquetes casolanes. Amb la festa començada i pràcticament tothom dins, l’Anton es divisava Gràcia enllà, venia de suar la cansalada a l’enèssima ballada de lindy del dia i no estava per orgues, ni tenia entrades ni la seva religió li permetia fer cues innecessàries, de fet, tampoc duia efectiu, excepte el duro que guardava al moneder a mode d’amulet familiar, fraternal i com a putxinel·li particular. A guixeta s’indicava que es requeria pagar els 8’89 euros amb barretet, però estigué de sort i el deixaren passar d’esquitllada, fora massa embolic que entrés a demanar l’import exacte a les followers extraterrestres de torn de la tercera fase.
Quiero darte un beso,
perder contigo mi tiempo,
guardar tus secretos,
cuidar tus momentos.
De sobte, el bell mig de la sala de ball es quedà congelat d’una alenada, quelcom important havia ocorregut, en Gustau, na Magnòlia i en Fermí s’aproparen a la suposada víctima i li aplicaren la teràpia d’abraçades corresponent per la Manca de Respecte de Grau 1’25, la patrulla Tingues CuraambTempura a està per tot, sembla que a una nova ballarina li ha caigut una gota de suor d’un ballador intrús i desconegut per la comunitat que, sense previ avís, l’ha tret a la pista, i aquesta ha lliscat subtilment per l’escot de la samarreta fent tot el recorregut fins arribar al melic: tota una estratègia per arribar a bon port sense cap permís ni mesura. L’individu en qüestió ha estat castigat al Racó de pensar, en Gustau se l’ha endut per tenir una llarga reflexió ètico-filosòfica al voltant de la permissivitat i els límits al ball i a la vida, de la qual a posteriori i prèviament a accedir a la pista haurà d’elaborar-ne un resum punt per punt i enviar-ne els resultats en pdf a na Inès, que s’encarregarà d’afegir tal censura als percentatges mensuals del Swingdic de Greuges, mentre no es tingui Síndic propi a la Comunitat de Fusió Sisterhood, si és que Sisterhood se segueix considerant cognom propi no invasor, no enemic, ni assetjador pels veïns intrusos que ballen des del cel blau i les ones de la mar brava. Probablement la propera publicació a l’agenda farà esment al protocol -que no codi ètic, atenció a la diferència, concretada al punt 1.3 enllaçat a la descripció del Grup d’Organitzadors d’esdeveniments, que en Maurici elaborà a la Festa dels Bolets i Altres Poroductes de Proximitat i Km 0 de la passada tardor. Mentrestant, a la zona més obscura de la pista, en Pau intenta per enèsima vegada trobar escalfor entre les faldilles de vellut d’una de les participants a la festa, però la voluntat de no repetir presa li posa difícil aquesta nit. Sembla que les fèmines es limiten a acceptar els balls amb un somriure i tenen clar el punt 5 i mig del Protocol de la Festa dels Bolets&AltresPPKm0, els temps estan canviant davant la lluita contra el patriarcat i l’inconscient col·lectiu del Mascle Alfa.
Abrazarte,
esperarte, adorarte,
tenerte paciència,
tu locura es mi ciència.
De sobte, un fet imprevist s’esdevé a la sala, sona una melodia ancestral coneguda però, de tots és sabut, no benvinguda per a tothom, la melodia del dimoni, amb una irònica entrada d’Im Feeling good que fa entrar esgarrifances, calfreds i nàusees a un cinquanta -tres per cent dels assistents. Na Inès en fa el recompte instantani, mentre l’equip de Tingues Cura uneix esforços i escamot per recollir-ne els malaurats entrepans casolans mig digerits i atendre els afectats amb gots d’aigua reciclables i xiclets de menta a dojo. Malgrat la situació ha estat decretada d’Alerta Nlava de Grau 6 segons el Codi Ètic Universal, en Pol no perd la calma ni la templança, es limita a guaitar amb un somriure l’escena, té clar que cal abraçar totes les melodies des del cor i amb el cor, del color, gènere i orientació que escullin declinar-se, sense patir cap mena d’apropiació cultural pròpia o aliena i mantenint tota consciència tranquil·la al respecte de la suposada esclavitud dels cants gregorians. Sense dubtar-ho se situa al centre i convida a tots els balladors a fer una rotllana al seu voltant, un cercle d’homes, que convida a treure’s els mitjons a tots i cadascun d’ells, sense tenir en compte l’hora de la darrera dutxa, per prendre consciència de la seva masculinitat des de la vulnerabilitat i, al seu torn, indica a les dones que s’asseguin, en una rotllana més gran per empoderar-se, per prendre consciència de la seva fortalesa i missió vital de deesses, escollint una peça per desprendre’s com a símbol del deixar anar. Els gènere fluid cal que faci un tercer cercle amb més amplitud, per poder fluir amb més llibertat sense prejudicis respecte les ànimes poliamoroses aparegudes darrerament a l’escena. Tan sols així, junt amb el cant a mode de mantra d’Im feeling good amb veu tenor melòdica, serà possible trencar les infidelitats immerses a l’inconscient col·lectiu dels ancestres de la infusió cocreada a la capital catalana. Després d’un llarg silenci, tres respiracions profundes, una abraçada prenent com a exemple la tendresa, profunditat i sensibilitat d’en Miquel, en Maurici anuncia la banda en directe convidada per l’ocasió. Sembla que l’equitat de rols no s’ha tingut en compte a la vetllada, fet dut a terme des de la màxima consciència per l’equip d’organitzadors per tal que els liderants surtin de la monòtona zona de confort i es deixin dur per la marea, mentre les seguidores resten tancades als serveis ubicades a mode de tetris per tal donar l’oportunitat als mascles d’organitzar-se entre ells. Cal remarcar que tots els birols han estat premiats amb entrada gratuïta, malgrat pel fet d’abstenir-se de la cua s’han perdut l’entrepà casolà de na Petri.
Ah-ah-ah-ah
Oh-oh-oh-oh
Oh-oh-oh-oh, oh-oh
Uh-uh-uh-uh
Oh-oh-oh-oh
Oh-oh-oh-oh, oh-oh
Després de la primera part, comença el darrer taller de l’any: Taller en Contra la Violència als Xats On line els dies que No hi ha Ballades, començant per descobrir i esprémer altres possibilitats d’estils i, fins i tot, d’activitats, davant la mancança pregona i sentida d’aquestes. Per acabar, la darrera part del taller està adreçat a fer Una primera aproximació al Concepte de Fusió, què és i què no és, què se n’esdevé i què invoca, quan és i quan sembla ser, quins són els límits i com podria configurar-se’n una definició des d’un punt de vista assembleari, on totes les veus hi tinguin vot, on en Gustau pugui trobar-hi la seva filosofia de vida i no-mort i, sobretot, que la Inès en pugui elaborar un excel per pujar al compte d’Instagram i fer-lo arribar amb l’anàlisi sintàctic a punt al Ricard, per tal de penjar-lo a l’apartat de Novetats al web, creat per tal d’establir un xic d’ordre des de la veu de l’experiència internacional.
Disfruto mirarte,
cada movimiento
un vicio que tengo.
Durant la segona part de la banda, una nova membre a la comunitat demana per ballar a l’Aleix. La seva mandíbula es distorsiona quan, al primer tast de mans, s’adona que allò és un fenomen algorítmic mode alga, que la connexió brilla per la seva absència i que la membre en qüestió no té cap intenció en deixar de ser la seva ombra. Un clar plantejament d’imposar un Taller pel Respecte a la Voluntat dels Propis Principis li entra en ment, però la mandíbula desencaixada no li permet articular ni un sol so vocàlic ni consonàntic amb sentit; li mancaven recursos per punxar-la amb un espigó i deixar-la anar a ella, tota bella. Mentre tal incòmode escena ocorria, en Miquel restava endinsat en una font de plaer infinit sense aturador dins la seva ment i al més interior de les seves entranyes, la princesa que l’havia abduït havia reposat el cap a la seva espatlla al ritme tàntric del seu massatge amb missatge, sempre des del consentiment i el cor de persona bella i amorosa, fins a canviar de ball i d’amor, tan sols amb una respiració entre acte i acte.
Un gusto, valorarte,
nunca olvidart,
entregarte mis tiempos.
Al fons, en Marc, amagat rere la seva càmara de fotografiar professional, no dubta en immortalitzar a primer pla la vetllada, posar totes les imatges en un Drive compartit a tota la comunitat esdevindria la millor opció i, si algú preferia deixar a la intimitat els fets ocorreguts de tot gest desvetllat i revelat, ja se li manifestarien prèviament a fer la publicació de la revista del cor de l’any a mode d’story. Després d’aquest divertimento a tota costa, desa la càmara i, amb energies recarregades de tres cafés extres, agafa la follower més despampanant i amb llarga cavelllera, provinent del zouk, per fer una de les seves més brillants demostracions de West Coast adaptat a la fusió dels nostres dies, concebent la fusió com un estil de ball propi, amb propietat. La follower en qüestió resta seductorament raptada durant quatre cançons i, amb un suau petó al coll, li dona les gràcies i se’n va a canviar la samarreta i empolainar-se. Una vegada la feina feta, ben encoloniat, una cua de followers resten estratègicament esperant el seu torn, preparades per atacar a la presa i disposades a no deixar-la anar en un mínim de dues cançons. I mes tenint en compte que és el millor moment, la selecció musical del DJ Tuculturaesmiciencia és la més apreciada per tots els balladors, la més segura, aquella que si sona no decebrà a ningú, amb els seus hits, els seus covers pop i la seva selecció ètnica sempre preuada, tot plegat a mode de cançó de l’estiu que manté a tota l’escena fresca. Al costat del seu ordinador -tot ordinador de selector musical és un bé preuat-, uns ulls inquiets intenten divisar títol i autor del darrer tema, però el nostrat propietari se les veu avenir ràpid i no permet fàcil accés al seu copyright.
No te fallaré,
contigo yo quiero envejecer
A la porta del servei, dues followers més bluseres que s’han deixat caure a l’esdeveniment per indignació de manca de jams de blues les properes vint-i-quatre hores, esperen el seu torn mentre debaten si es pot considerar assetjament deliberat la programació prenadalenca de La Flatiron i L’Estació, tenint en compte a més que el llibertinatge resta més present quan la música esdevé més pretensiosa.
Quiero darte un beso,
perder contigo mi tiempo,
guardar tus secretos,
cuidar tus momentos.
Mentrestant, a la Sala Fosca acuradament preparada per l’ocasió pel seu Déu creador Anselm, sembla que no s’està respectant l’entrada i sortida amb un límit de 3 segons de porta oberta i, dins, una colla de contact dance, estan fent més xerinola del compte, a part de més d’una acrobàcia no del tot pertinent per la pròpia i aliena integritat física. No resulta cap problema per a la parella de fusió que ja fa nou cançons i mitja que no en surten, amb el micro imperant als seus cossos difícilment diferenciables i segmentables. Ja fa estona que l’Oscar ha deixat la sala lliure d’aeris amb la seva follower en pràctiques intensives i s’ha dedicat a cercar víctimes a la pista sense visibilitat reduïda o nul·la, i el seu amic i company de batalles Eudald n’ha marxat perquè tanta música romànticament seleccionada des de la profunditat de l’ànima no resulta suportable per la seva concepció del concepte de fusió, basat en la filosofia del divertimento i l’abstracció del dolor emocional. Just a la porta, en Dimitri esguarda menjant-se un coulant per agafar forces i seguir ballant amb la seva marcada difuminació de rols que converteixen en ball amb gènere propi.
Abrazarte,
esperarte, adorarte,
tenerte paciència,
tu locura es mi ciència.
La nit està a punt d’acabar-se, arriba en Ricard que tenia compromisos familiars i porta un decàleg professional sobre els drets d’imatge per regalar a la comunitat, anunciant la propera jam amb música en directe amb photocall novaiorquès a la carta, perquè cadascú lliurement, amb el seu criteri i dispositiu faci el que bonament li plagui i, per curar-se en salut, anuncia que tot aquell qui no otorgui els drets d’imatge a l’organització de la vetllada, els deu darrers segons de les tres darreres cançons s’haurà d’abstenir de ballar a la cantonada esquerra just davant del trompetista. Abans no s’acabi la ballada, una colla de fèmines vingudes de l’estàtic demanen per entrar a la comunitat virtual, demanda que és rebuda amb l’actuació pertinent a l’Article 69, fent-los signar compromís escrit conforme no són un bot ni un robot ni faran entrar al grup cap criptograma en format de número de mòbil amb necessitat d’expulsió immediata. L’Aleix, no pot evitar fer l’enèssima desencaixada de mandíbula de la vetllada, sembla que la Senyoreta Foc Celestial ha perdut els seus poders i el Rotlle de la Patata imperarà l’escena en un futur proper, malgrat pugui semblar el guió d’un llargmetratge de terror per projectar al Festival de Cinema de Sitges i, potser més endavant, al Cinema a la Fresca a la platja de Sant Sebastià després d’uns Cubs de blues -com males llengües diuen, el ball del dimoni-.
Quiero darte un beso,
perder contigo mi tiempo,
guardar tus secretos,
cuidar tus momentos.
A l’escenari, en Maurici dona les gràcies als assistents i cedeix torn de paraula a na Inès, que anuncia assemblea prèvia a la propera L’Estació, a la gespa del Parc de la Ciutadella, just a sota el mamut amb en Francesc assegut al seu llom vetllant per la puntualitat a la ballada més esperada del mes, Es comptarà amb pastís casolà inclòs, per seguir debatent el tema que, davant de tota prioritat, sembla més necessari aclarir, al voltant de la definició, els límits, el respecte, el gènere, el rol i la sexualitat fluïda de la fusió. Se’n farà acta acurada, sota el lema de Cultura i ciència, a l’entorn de la Definició.
Abrazarte,
esperarte, adorarte,
tenerte paciència,
tu locura es mi ciència.
PD.- Tota coincidència amb la realitat de l’escena de fusió barcelonina és pura coincidència o atzar, tota identificació amb qualsevol, qualsevulla o qualsevulle dels personatges que bull i fa xup-xup, és tan sols, des del més inconscient de l’iceberg de l’ésser, una projecció de la cerca de la pròpia definició en qüestió. En qualsevol cas, poseu-vos en contacte privat amb l’autora si calque referència crea incomoditat al cor senzill, la infusió serà recollida i retocada amb noves aromes.
Ah-ah-ah-ah
Oh-oh-oh-oh
Oh-oh-oh-oh, oh-oh
Uh-uh-uh-uh
Uh-uh-uh-uh
Oh-oh-oh-oh, oh-oh
Clàudia Viladrich i Torm
Fotografia: Mike Vinezki
